Natura, natura, natura, natura.

Tú ja saps que la natura, tots plegats l’hem de cuidar.

No l’embrutis (oh, no), no la cremis (això mai), que ens ajuda a respirar.

En el bosc no facis foc, doncs la vida cremarà,

la natura (és de) és de tots (de tots) i entre tots l’hem de cuidar.

No l’embrutis (oh, no), no la cremis (això mai), perquè s’ha de preservar.

 

​

Natura, natura, natura, natura.

En el mar hi ha deixalles, pobres peixos quin ofec,

imagina’t (tú pots) com viurien (al mar) en un aigua transparent.

Per què tires brossa a terra? Si una paperera hi ha.

La natura (és de) és de tots (de tots) i entre tots l’hem de cuidar.

No l’embrutis (oh, no), no la cremis (això mai), perquè s’ha de preservar.

Que ens ajuda a respirar, tots plegats l’hem de cuidar: NATURA!